Estimar és, per damunt de tot,
ser aquí.
Tanmateix, ser aquí
no sempre és fàcil.
Cal entrenament,
requereix pràctica.
Si no estàs present,
com pots estimar?
Ser aquí és un art,
l’art de la meditació,
perquè meditar és
portar la teva veritable presència
a l’aquí i l’ara.
La pregunta que sorgeix és:
Tens temps per estimar?

En un món ple de soroll, estrès, moviment i canvi constant, pot resultar difícil trobar un moment de calma, pau i silenci.

Dia rere dia, portem l’atenció cap enfora, quan realment el que necessitem és molt més senzill: portar el focus cap endins.

Però com es fa això?

Començant per la respiració.

Cultivant una inspiració més tranquil·la, profunda i suau, que ens convida a la introspecció i a una certa entrega.

Aturant-nos. I, amb concentració, aprofundint en aquesta respiració, cada cop una mica més.

Deixant de banda l’exterior, el món material, i escoltant el nostre món interior: els pensaments, les emocions…

I, des d’una observació amorosa, abraçar aquest món interior, acceptar les fluctuacions de la ment i portar llum a la foscor.

És aquí on la ment se silencia, es calma i deixa més espai entre pensament i pensament.

Un silenci present. El silenci que ens recorda que som, veritablement. El que ens connecta amb la profunditat del nostre cor.

Perquè en l’infinit del cor hi ha la saviesa, la pau i l’amor.

Tot allò que som.

Allà on sempre podem tornar per trobar repòs, per descansar… i estimar de veritat.